En la trobada celebrada el 7 d’octubre, Anna Fontcuberta va subratllar la importància de la cooperació entre universitats i la necessitat que aquestes institucions orientin la seva missió cap a un major impacte social. En plantejar el seu mandat com a presidenta de l’EPFL, va explicar que l’avaluació de la gestió s’ha d’articular en tres àmbits fonamentals: aportar el millor coneixement, desenvolupar la millor recerca i, sobretot, garantir el màxim impacte per a la societat.

Fontcuberta va insistir que, en un entorn cada vegada més tecnològic, les universitats han d’avançar cap a una formació que acompanyi els joves i faci la universitat més humana. També va emfasitzar que la governança és bàsica per poder prendre decisions amb visió a llarg termini, i que la humilitat és un valor preuat per innovar: amb una mirada molt longitudinal es poden formular preguntes que avui semblen increïbles i que, precisament, permeten fer grans avenços, la qual cosa, segons ella, ha posicionat Suïssa com un país molt innovador.

Durant la conversa es van posar en relleu paral·lelismes entre Catalunya i Suïssa, especialment pel que fa al teixit empresarial, l’obertura internacional i la capacitat de resiliència. Fontcuberta va recordar el paper referent de les escoles federals suïsses, l’EPFL i l’ETH, i va destacar la diversitat dels estudiants i l’enfocament en la sostenibilitat i l’impacte a llarg termini com a eixos del seu model acadèmic. Va assenyalar també que un 30 % dels estudiants marxen, fet que evidencia una gran obertura al món, mentre que el 70 % resta al país.

Sobre l’organització del sistema educatiu i de recerca suís, va remarcar l’absència de castes acadèmiques: la formació professional i la universitària es situen al mateix nivell, i existeix una cultura comuna d’excel·lència i esforç. A la part francòfona, va comentar que només un 25 % dels joves fa la selectivitat i la resta opta per la formació professional, sense que això impliqui una ruptura de qualitat o oportunitats. Pel que fa a la transferència tecnològica, va explicar que es gestiona a través d’InnoSuís, amb un model de finançament en què el 90 % prové del govern i el 10 % de les empreses, i que la propietat intel·lectual acostuma a correspondre a l’empresa. També va posar en valor les microcredencials, que la Universitat de Lausana treballa des de la seva fundació com una eina útil per a la formació contínua.

En l’apartat de recerca, Fontcuberta va assenyalar tres àmbits prioritaris: la intel·ligència artificial i el seu impacte en l’ensenyament, la salut i la transició energètica. Va destacar que a l’EPFL hi ha investigadors que plantegen preguntes visionàries que anticipen canvis i posen la ciència al servei de la societat. Finalment, va defensar la necessitat de canviar la percepció de la despesa pública per una de inversió, per tal d’atreure i contractar els millors professionals i avançar en capacitat d’innovació.

La reunió va acabar amb una nota d’optimisme respecte a la joventut, de la qual Fontcuberta va ressaltar la solidaritat, la capacitat d’acollida i el nivell de preparació. Va reivindicar els valors europeus de convivència i cooperació i va advertir sobre la importància de resistir influències que pretenguin trencar les normes de respecte mutu. Aquesta reflexió sobre el model suís, basat en igualtat i meritocràcia, i la crida a una cooperació estreta entre universitats, empreses i administracions ofereixen pistes rellevants per a Catalunya en la definició d’estratègies d’educació i recerca amb impacte social. 

FemCAT agraeix la participació d’Anna Fontcuberta i reitera el seu compromís amb el diàleg i la col·laboració internacional.